Visitar una ciutat tan gran com Madrid i no perdre's res és complicat. Des dels grans museus fins als bars i restaurants més típics, cada racó de la ciutat amaga alguna cosa interessant tant per als turistes com per als madrilenys. Aquí teniu 20 plans genials que no podeu deixar de fer si aneu a Madrid (i si hi viviu tampoc!)
Des del famós edifici Metrópolis fins a la Plaça d'Espanya, és la principal artèria turística de la ciutat. Botigues, bars o inclús un casino s'amuntonen en aquest ampli carrer de més d'un quilòmetre de longitud. Començant el recorregut pel ja esmentat edifici Metrópolis, amb una impressionant cúpula coronada per una gran estàtua de bronze, el següent emblema el trobem a Gran Vía 1, seu de la joieria Grassy des de 1952. Més endavant, l'Hotel de las Letras mereix també una vista pel seu interior, abans de meravellar-vos amb l'aparador de la botiga Loewe o parar a prendre quelcom al mític Museu Chicote.
L'impressionant edifici de Telefònica inaugura el següent tram, on les botigues de moda competeixen per atraure els clients més variats, algunes d'elles situades en antics cines que ja han tancat les seves portes. Encara aguanten el Palacio de la Prensa i les sales Capitol i Callao, a la plaça que divideix aquest famós carrer. Des d'aquí fins a la plaça Espanya teatres com el Lope de Vega o el Compac renoven cada temporada la seva cartellera amb obres de renom. La Gran Vía mor entre la Torre de Madrid i l'Edifici Espanya, davant del monument a Miguel de Cervantes que se situa al centre de la coneguda plaça.
Deixar-se portar pel conegut com el Triangle de l'Art madrileny és obligatori per a qualsevol visita a la ciutat. El Museu del Prado, el Reina Sofía i el Thyssen-Bornemisza són els tres vèrtexs d'aquest triangle situat en ple passeig del Prado, però no són les úniques mostres d'art que trobareu a la zona: el CaixaForum de Madrid i el seu jardí vertical són també dignes d'admirar.
Però no és necessari recórrer els passadissos de les grans pinacoteques de la ciutat per comprovar que Madrid porta l'art als seus carrers. Petites galeries com l'Ivorypress d'Elena Ochoa, l'art urbà de la mà d'artistes com Suso33 i col·lectius com BoaMistura i exposicions temporals de joves pintors en bars i restaurants completen el panorama cultural madrileny.
L''skyline' de Madrid és un dels més bonics d'Espanya. I si hi ha un lloc perfecte per a gaudir-lo, és des del terrat del Círculo de Bellas Artes. Situat al carrer Alcalá, des d'aquesta immensa terrassa s'observa tota la ciutat, les seves grans avingudes, els seus famosos monuments, espais verds i fins i tot les Quatre Torres, els grans gratacels de la capital. A més, és el lloc perfecte per a prendre una copa mentre contempleu la posta de sol.
Però no és l'única terrassa a les altures des d'on gaudir d'unes vistes increïbles. Al Gau&Café, en ple barri de Lavapiés, es pot sopar mentre s'admiren les típiques 'corralas' madrilenyes o les ruïnes d'un edifici del segle XVIII. Si busqueu alguna cosa més cèntrica, l'Hotel de las Letras o l'Urban, aquest últim amb piscina, es troben a una passejada curta des de la Puerta del Sol. El mirador de la Basílica de San Francisco el Grande o el que se situa darrere del Templo de Debod ofereixen la cara menys coneguda de la capital, mentre que si el que es busca observar la ciutat a vista d'ocell el millor és dirigir-se al Telefèric de la Casa de Campo. Sortir de canyes (o de vins o de refrescos) és un dels passatemps preferits dels madrilenys. I més encara quan arriba el bon temps i els carrers s'omplen de terrasses. Entre les zones predilectes, destaca especialment La Latina i la seva famosa plaça de la Cebada. Punt de trobada sobretot entre els més joves, els caps de setmana és pràcticament impossible caminar per carrers com la Cava Baja o la Cava Alta, on es concentren la majoria de bars i restaurants.
Altres zones recomanables per sortir a prendre quelcom són Malasaña, on es barregen els bars moderns de decoració 'vintage' amb les tavernes castisses de tota la vida; Alonso Martínez, més proper a les zones adinerades de la capital; Tribunal, amb locals oberts fins a altes hores de la matinada; Moncloa, l'indret preferit dels universitaris i Chueca, on trobareu el millor ambient gai de la ciutat. En contra del que molts creuen, Madrid és una ciutat amb una gran quantitat d'espais verds. El més gran és la Casa de Campo, amb una superfície de 1.722 hectàrees, cinc cops més gran que el Central Park de Nova York. Al seu interior hi ha un gran llac que es pot recórrer en petites barques i on les escoles de piragüisme practiquen per a les seves competicions. A més, alberga un parc d'atraccions, el zoo de Madrid, un alberg, instal·lacions esportives i diferents pavellons i recintes per a concerts i esdeveniments com el Madrid Arena.
De dimensions més reduïdes però més cèntric trobem El Retiro, amb un estanc, passejos amb arbres, fonts, monuments destacables com el d'Alfons XII o l'estàtua de l'Àngel Caigut. També és freqüent veure a gent corrent, patinant o passejant a les seves mascotes per Madrid Río, el passeig verd resultant del soterrament de la carretera M-30. Els Jardines de Sabatini, al costat del Palacio Real, estan una mica més amagats, però val la pena visitar-los. És l'eix que travessa la ciutat de nord a sud, tocant al Paseo del Prado i el de Recoletos. Als seus voltants s'hi ubiquen els focus financers de Madrid, exclusives botigues i hotels o inclús l'estadi més visitat d'Espanya, el Santiago Bernabéu, seu del Real Madrid.
El Museu de Ciències Naturals, la zona de Nuevos Ministerios, les Torres Kio i la plaça de Castilla amb el seu enorme obelisc són només alguns dels punts d'interès que alberga aquest passeig interminable. A l'extrem nord s'hi troben la Torre Bankia, la Torre PwC, la Torre Espacio i la Torre de Cristal, formant el conegut complex econòmic de les quatre torres. Per molt que hi vagis per tres dies o per tres setmanes, has de visitar almenys tres llocs imprescindibles abans de marxar. El primer és la plaza Mayor, on us podreu prendre un car 'relaxing cup of cafè con leche', contemplar l'estàtua eqüestre de Felip III situada al centre d'aquesta i observar com van i venen els grups de turistes que s'acosten a demanar informació al Centre de Turisme de l'Ajuntament.
Amb cançó pròpia i tot, la Puerta de Alcalá és una altra de les visites obligades. Situada a la plaça de la Independencia, tocant al parc del Retiro, aquesta antiga porta d'accés a Madrid d'estil neoclàssic mostra tot l'esplendor al vespre, quan els seus arcs queden il·luminats. Tampoc deixeu d'acostar-vos al Palacio Real, al costat de la Catedral de la Alumdena, residència oficial de la realesa espanyola, tot i que actualment viuen a la Zarzuela. Potser els més aficionats al futbol voldreu contemplar la plaça de Cibeles, on els madridistes celebren les victòries del seu equip, o la de Neptuno, territori dels aficionats de l'Atlètic de Madrid. Cada diumenge s'instal·len al carrer Ribera de Curtidores, en ple barri d'Embajadores, desenes de parades ambulants on podreu comprar roba de segona mà, vinils, bijuteria i qualsevol objecte que puguis imaginar. És el Rastro, el mercat més famós i antic de Madrid, molt visitat per madrilenys i turistes.
És recomanable acudir-hi a primera hora del matí, ja que a partir del migdia el carrer es converteix en una riuada de gent que intenta obrir-se pas entre els crits dels venedors amb les millors ofertes i els 'barquilleros' que intenten vendre el clàssic dolç. Nombrosos bars han aprofitat l'èxit del mercat i han obert al voltant. No us oblideu tampoc de visitar les botigues d'antiguitats dels laterals del carrer. Al seu dia, la Gran Vía va rebre el sobrenom del 'Broadway madrileny' per la quantitat de cines i teatres oberts que se succeïen al llarg del carrer. Tot i que moltes sales ja han tancat, des de Callao fins a plaça d'Espanya encara es conserva aquell ambient cultural, amb llargues cues a les taquilles, el públic impacient i les catifes vermelles trepitjades per la multitud. El teatre Compac Gran Vía és un dels més antics de la ciutat. Va obrir les portes el 1944, i en el seu escenari s'hi han representat des d'espectacles de dansa fins a musicals com el de 'Marta té un marcapassos' d'Hombres G.
El teatre Lope de Vega ha acollit els musicals de més èxit que han passat per Madrid com 'El Rey León', 'El fantasma de la ópera', 'Mamma Mia!', 'Jesucristo Superstar' o 'Los miserabes', mentre que el Rialto va mantenir durant quasi quatre anys en cartell 'Hoy no me puedo levantar' basat en les cançons de Mecano. Al final de la Gran Vía se situa el Teatro Coliseum, construït el 1932 com un cine i pel qual han passat obres com 'Cats', 'My fair lady', 'Fiebre del sábado noche' i 'Chicago', entre d'altres. Fa més de 100 anys va obrir una xocolateria en un carreró amagat entre la Puerta del Sol i la plaça d'Ópera. Avui en dia és la xurreria més famosa de Madrid, punt de reunió dels noctàmbuls que tornen a casa després d'una llarga festa.
Amb una decoració castissa, les tasses de xocolata calenta, les 'porras', els xurros i els vasos d'aigua per calmar la set amb tant dolç pugen i baixen les escales que donen a una petita gruta. Ells mateixos elaboren els xurros, amb una recepta que porten utilitzant des de 1894. La xocolata que es prepara en el moment es pot barrejar amb alguns dels licors que ofereixen per donar-li un gust original i diferent a la beguda. El símbol de Madrid per excel·lència i el punt de trobada per a turistes perduts i amics que queden per sortir de nit. Aquesta escultura, de 4 metres d'alçada i unes 20 tones de pes, es troba a la Puerta del Sol, la zona més cèntrica de Madrid i el quilòmetre zero de totes les carreteres d'Espanya.
L'ós i l'arboç, que apareixen també a l'escut de la capital, estan tallats en bronze i sempre tenen grups de curiosos fent-se fotos al seu voltant. Actualment se situen a la desembocadura del carrer Alcalá i la carrera de San Jerónimo, tot i que durant anys va estar col·locada davant del carrer del Carmen. Bressol de la 'Movida madrileña', els carrers de Malasaña són un bullici els caps de setmana a la nit. Bars com El Penta, La Vía Láctea o Tupperware segueixen omplint-se de joves a la recerca de festa cada dissabte a la matinada. Val la pena donar una volta pels carrers d'aquest singular barri i descobrir locals únics que han obert durant els últims anys.
Si sou més de clubs i discoteques, també teniu molt on triar. Una de les més conegudes és Kapital, amb set plantes i especialitzada en música House, dance i funk. Si el que voleu és ballar els temes més comercials del moment combinats amb actuacions en directe, haureu d'anar a Shôko. Si preferiu quelcom més independent, pregunteu per la sala Barco o el Ocho y Medio, segur que no us fallaran. No importa el pressupost que tingueu, a Madrid hi trobareu botigues per a totes les butxaques. Si aneu buscant marques exclusives, el carrer Serrano, conegut com 'La Milla de Oro' alberga les 'boutiques' de Prada, Loewe, Armani, Roberto Verino i Adolfo Domínguez, entre moltes altres. Si us agraden aquests dissenyadors però no voleu gastar-vos una fortuna, al nord de la ciutat hi trobareu Las Rozas Village, un 'outlet' especialitzat en totes aquestes marques.
Per a butxaques més ajustades, al carrer Fuencarral hi trobareu el que busqueu. Les botigues de marques cares es barregen amb altres de bijuteria o cosmètica barates a la principal via de compres del centre. No us oblideu de visitar el mercat situat cap a la meitat del carrer, indret habitual de compres de 'hipsters' i moderns. Si no teniu massa temps, acosteu-vos al carrer Preciados, al costat de la Puerta del Sol, on hi trobareu tot tipus de botigues. Tan important com conèixer la cultura i l'art de la ciutat és gaudir de la seva gastronomia. A Madrid hi ha dos plats estrella per excel·lència. El primer d'ells és el 'cocido' i les seves mil maneres diferents de preparar-lo. Tant és l'admiració que se sent per aquest guisat que cada any s'organitzen diferents rutes per a degustar els millors de la província. Entre els millors 'cocidos' de Madrid destaquen el que preparen al Lhardy, un dels més antics de Madrid, el de La Bola Taberna, on n'arriben a servir un centenar al dia, i el Malacatín, una típica taverna madrilenya a La Latina.
Per menjar el millor entrepà de calamars, us recomanem que tasteu el de la cafeteria El Brillante, situada davant l'estació d'Atocha. Amb llimona o mayonesa, podeu demanar-lo al vostre gust. A més, els carrers que rodegen la Plaza Mayor van plens de bars castissos, com el Postas o l'Ideal, on us serviran també bons entrepans de gustosos calamars arrebossats.
La ciutat és plena de grans locals i petites sales per on han passat grans artistes nacionals i internacionals. Si us agrada el jazz, teniu una cita obligada al castís Café Central, on hi ha actuacions totes les nits. Per escoltar rock i funk busqueu La Boca del Lobo: tots els seus concerts són gratuïts. La Coquette és el lloc de reunió pels amants del blues, Búho Real pels que gaudiu de la música en acústic i la cançó d'autor i Gruta 77 és el predilecte entre els fans del rock'n'roll.
Els grans concerts tenen lloc al Palacio de los Deportes, en ple centre de Madrid, La Riviera, situada tocant al riu Manzanares i amb una capacitat una mica menor, i el Palacio Vistalegre, el més apartat de tots. Aquests són alguns exemples de la intensa activitat musical que alberga Madrid, que compta fins i tot amb un gran festival, el Dcode.
Parlar d'ambient gai a Madrid és parlar del barri de Chueca. Bars, botigues, discoteques, agències de viatges, llibreries i tot tipus de comerços s'enfoquen majoritàriament al públic homosexual que viu a la zona així com a curiosos i visitants. El centre d'aquest barri és la plaça de Chueca, on s'hi troba la sortida de metro homònima i habitual lloc de reunió, sobretot a l'estiu, quan les terrasses ocupen tota la plaça. Entre els clubs més coneguts hi trobareu el Black & White, Delirio, Why Not, Truco i Fulanita de Tal.
Però sense dubte la celebració més famosa de la zona són les festes de l'Orgull Gai, que se celebren a finals de juny o principis de juliol. Els carrers s'omplen de gent que beuen cervesa o calimotxo, hi ha una gran desfilada de carrosses que recorre la Gran Vía i durant uns dies la festa no descansa al barri.
Parlar d'ambient gai a Madrid és parlar del barri de Chueca. Bars, botigues, discoteques, agències de viatges, llibreries i tot tipus de comerços s'enfoquen majoritàriament al públic homosexual que viu a la zona així com a curiosos i visitants. El centre d'aquest barri és la plaça de Chueca, on s'hi troba la sortida de metro homònima i habitual lloc de reunió, sobretot a l'estiu, quan les terrasses ocupen tota la plaça. Entre els clubs més coneguts hi trobareu el Black & White, Delirio, Why Not, Truco i Fulanita de Tal.
Però sense dubte la celebració més famosa de la zona són les festes de l'Orgull Gai, que se celebren a finals de juny o principis de juliol. Els carrers s'omplen de gent que beuen cervesa o calimotxo, hi ha una gran desfilada de carrosses que recorre la Gran Vía i durant uns dies la festa no descansa al barri.
Tot i que Madrid no és un destí habitual per a esquiadors, la serra que rodeja la ciutat té bons vessants sobre els quals lliscar a l'hivern. Valdesquí és l'estació més coneguda, amb 27 pistes (3 vermelles, 15 blaves, 9 verdes), 15 remuntadors, 9 canyons de neu i 6 teleesquís, a part de cafeteries i zones de descans.
Més habitual per a les famílies madrilenyes és anar a passar el dia al Puerto de Navacerrada, on els nens poden llogar petits trineus per llançar-se per costes molt empinades. Amb les primeres volves, l'aparcament més proper s'omple i les aglomeracions són monumentals. Si el temps no acompanya, sempre podreu provar les pistes de neu cobertes Snowzone, obertes tot l'any i situades al centre comercial Xanadú. Existeix un parc a Madrid, desconegut fins i tot per a molts madrilenys, on els ametllers floreixen cada primavera. L'indret és la Quinta de Los Molinos, al barri de El Salvador. Les seves 21,5 hectàrees alberguen una gran quantitat d'espècies com per exemple oliveres, pins i eucaliptus, a part de diferents fonts i un llac.
Però les verdaderes protagonistes són les flors blanques i rosades dels ametllers, que a més desprenen una olor embriagadora. Aquest jardí era propietat del Compte de Torre Arias, però el 1920 va passar a formar part del patrimoni de César Cort Botí, un enginyer i arquitecte. Des de 1997 està considerat Parc Històric i els caps de setmana s'omple de famílies amb nens que juguen a la pilota, parelles de totes les edats i grups d'amics que no paren de fer fotos als colorits arbres. L'estiu és la millor època per gaudir de Madrid al màxim. Per què? Perquè és l'època en què se celebren la majoria de festes populars. Una mica abans, el 2 de maig, se celebra el Dia de la Comunitat i les festes de San Isidro, patró de Madrid al que se li rendeix homenatge amb concerts a l'aire lliure, botigues ambulants de menjar i beure i una jornada a la tradicional 'pradera' que porta el nom del sant.
A partir d'aquest moment, les festes populars se succeeixen a Madrid i pràcticament cada cap de setmana els habitants de la ciutat gaudeixen de diferents festes majors a la ciutat. Al juliol, són especialment importants les de la Virgen del Carmen, que se celebren a mitjans de mes, i a l'agost la Verbena de la Paloma, al barri de La Latina, és una de les més populars.
